Aquest poema va dedicat a les meves amigues Anna i Xènia.
Sóc present i eterna.
Mai m’oblido de tu.
Tot i que estiguis lluny.
Ens veiem de tant en tant.
El temps no ens separa.
La nostra estima és constant.
Les teves confidències són secretes.
Les meves les guardes amb pany i clau.
La complicitat ens duu la pau.
La nostra confiança és ben estreta.
Sé que ara passes per un mal moment.
Només desitjo que tot vagi molt bé.
En mi tens una amiga de per vida.
Mai dubtis en demanar-me ajuda.
L’amistat no té mida.
La lleialtat ens fa pures.
Sóc al teu costat, amiga meva.
ara i sempre.
Sóc al teu costat, amiga meva.
I quan et manquin les forces,
Agafa’n de les meves.
Carolina Ibac i Verdaguer
Gràcies per la teva dedicació. Gran amic, millor persona.
ResponEliminaOla compañ, ta'scric acui par d'irte ca mins'pires molt anb als teus puemas, ma'grada moltisim, grasies a aixo e pugut recuinciliarma anm las mevas miyors amigas, grasias da debo
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOh amic Aleix, gràcies per dedicar-me també aquest poema, m'ha agradat molt i m'ha emocionat, gràcies per ser amic meu.
ResponElimina